sábado, 20 de junio de 2015

DESTINITY

Me declaro totalmente simpatizante con los cortometrajes, esas pequeñas obras cinematográficas de pequeña duración. En ellos se transmite un mensaje a través de imagen y sonoridad, y habitualmente carente de diálogo.

Tanto el título original "Destinity" como los tres minutos que nos brinda, son obra de alumnos de la escuela francesa Bellecour Escoles d'Art. Y después de visualizar diferentes cortos, puedo afirmar que visualmente resulta exquisito, cuya historia nos abre un sinfín de cuestiones invitándonos a reflexionar.


<< La vida es algo maravilloso
que baila, salta, vuela, ríe y pasa. >>


Nos hace falta parar un momento y dejar de hacer, de pensar. Darle al pause con todo y vivir, respirar hondo y darnos cuenta de todo aquello que se nos escapa de las manos por querer correr hacia ningún lugar.

Vemos desde fuera y a través de la pantalla el paso del tiempo, la posibilidad de cambiar nuestro destino, esa horrible rutina del día a día. Todo aquello que nos impide avanzar y que nos mantiene encallados, atrapados en el tiempo.


- "Destinity" por Bellecour Escoles d'Art -


Espero que os haya gustado,
al menos yo voy a tomarme lo que queda de tarde con más calma.

martes, 16 de junio de 2015

Que perquè escric?

Escric per necessitat. Per gust. Per addició.
Escric perquè sinó no seria jo, perquè forma part de mi.
Perquè cos i ànima m'ho demanen.

Perquè escribint acaricio el cel, i trepitjo fort el terra a la vegada.

Perquè el cor se m'accelera, les pupil·les se'm dilaten i el pols se'm dispara.
Perquè el sentit de l'escolta m'ho reclama.
Perquè sento el que faig i crec en el que parlo;
perquè escric mentre visc, i només visc mentrestant.

Perquè tanco els ulls, quelcom m'invadeix i no vull tornar.

M'agrada el món on em transporto.
I sovint hi necessito retornar.

Escric perquè aquí el món es podreix, es jerarquitza, s'etiqueta, es ven, es compra.

I es consumeix.
Escric i se m'obra un finestral, pura llibertat.
Perquè no hi ha lloc per a judicis prematurs o etiquetes vanes.

Parlo d'un món heterogeni, desigual, especial.

Alteracions il·lusòries que t'omplen de vida, que t'arranquen somriures.
El meu interior implora sensacions, percepcions, impressions...
on només escribint arribo.

Escric perquè necessito sentir les paraules, no llegir-les.

Perquè no he trobat encara un impacte més plaent,
però tampoc vull descobrir-lo.


domingo, 14 de junio de 2015

● ● ● La vida de Jota | Capítol 3

Han passat quatre anys d'ençà que ens vam endinsar en aquesta història. J en seria la indubtable protagonista; els altres seríem els peons d'eix eterna partida.

Va ser dur en un primer moment, però no hi havia més opció que tirar endavant. I sobretot, no aturar-se a mirar enrere.

D'aquesta manera va ser com la vida de J va començar a canviar. Un individu conviuria amb ella les 24 hores del dia, li faria costat en tot moment i fins i tot quan ella menys ho desitgés. Com més lluny el volia, més a prop el sentia. El lamentablement conegut mal dolent.

J feia mesos que es notava estranya, "alguna cosa no va bé" - deia reiteradament. A estones penso que en tinc part de culpa, per no escoltar-la quan més ho necessitava. Finalment i després de molts exàmens, el diagnòstic era clar; el que J havia sentit durant les últimes setmanes era un nòdul palpable al pit, un sinònim simpàtic al Càncer de mama.

En aquest punt intentes fer visible el que és innombrable; allò que tots sabíem però del que ningú s'atrevia a parlar. Neoplàsia. Lesió a la mama. O cèl·lules anormals al pit.

La dificultat? Situem la por en el primer pla de les nostres accions, sovint de manera involuntària i/o inconscient. Inclús si mentalment tot està dibuixat d'una altra manera.

[...]

De tot això ja fa quatre anys, avui dia J segueix en tractament. Ha guanyat una estabilitat que a estones havia trobat a faltar, però que ara li dóna fort la mà. Amb el temps, ha construït una forta amistat amb l'individu que us presentava línies més amunt, pas a pas.

A casa parlem del Càncer sense pors, sense tabús. Així tot és més fàcil. Diem les coses pel seu nom, no hi ha remordiments, ni culpes, ni pors. Aquests habitants es queden fora, aquí no els necessitem; com tampoc són benvingudes les preocupacions.

Tot semblava posar-se a lloc, el tractament que J seguia donava resultats molt positius. J estava contenta, tenia una actitud admirable front als problemes. I d'un dia per l'altre, es va veure obligada a jugar una partida més, l'esperava una nova aventura només accessible per a valents.

J tanca els ulls i prem fort, fins que faci mal. Ha de lluitar, i nosaltres animar-la a fer-ho. Il·lusió, coratge i valentia la defineixen per naturalesa, i durant aquests últims 4 anys ho ha demostrat.


Gràcies, per ensenyar-me tant. - li dic jo.
La ferida és l'espai per on entra la llum. - em respon ella.

. ● ● ● 

martes, 9 de junio de 2015

Lorraine Loots | Pinturas en miniatura

La artista sudafricana Lorraine Loots realiza pinturas en miniatura, enfundada en el estilo realista. Cada una de sus creaciones es dispar a la anterior, convirtiendo así su obra en un auténtico mundo singular.

Adjunto un vídeo donde podéis ver a L. Loots trabajando y los métodos y técnicas que usa. El corto se titula "365 Paintings for Ants with Lorraine Loots", y muestra la creación de sus 365 miniobras, las cuales dedica de forma jocosa a sus queridas "hormigas", seres tan minúsculos como su creación.


"365 Paintings for Ants with Lorraine Loots"


La artista ha ido realizando una pieza cada día del año, dando por completa su obra al alcanzar las 365. A lo largo de este tiempo la gente ha podido reservar su preferida (ya sea por la fecha a la que corresponde o por el diseño).

En enero de 2015 Lorren expuso las piezas en Ciudad del Cabo y Johannesburgo, Sudáfrica; después de la muestra al público, las piezas fueron distribuidas a sus propietarios.

Cuatro de las obras de la artista


Comparación de tamaños, ¡son increíblemente diminutos!


He querido dedicar una entrada completa al trabajo de esta mujer porque me parece una idea brillante, y muy singular. No sólo es atrayente el resultado, que también, lo es todo el proceso de creación y la curiosa historia que hay detrás.

Cada lamina mide 10x10 cm y está enmarcada en madera en bruto, cobrando un tamaño final de 12,5x12,5 cm. Me parece un resultado monísimo y después de pasearme un buen rato por su página web, puedo decir que hay diseños para todos los gustos, siendo todos ellos magníficos.



Lorraine Loots | Visítala en: www.LorraineLoots.com


lunes, 8 de junio de 2015

¿Las princesas? En los palacios

A continuación podréis ver cinco imágenes de Kate T. Parker, atleta y fotógrafa. Las fotografías pertenecen a la colección <<Strong is the New Pretty>>, dónde pretende dar una patada a los estereotipos sobre la feminidad en las niñas/os.

En las imágenes vemos a niñas despeinadas, chillándole al mundo y rebozándose en la arena. Niñas haciendo justo lo que deben hacer a esa corta edad, VIVIR.






 .Strong is the New Pretty | "La fortaleza es la nueva belleza"
 .


Puedo decirlo más claro pero no más alto. Quien hoy en día vea una niña jugando con un balón o un niño bailando sobre puntas y se extrañe; no tiene un problema, tiene un problemón.

La belleza se encuentra en las ganas de vivir, en la vitalidad de la persona. En una amplia sonrisa como protagonista de un rostro. En la ilusión por ayudar, por amar, por sentir. ¿Y lo hermoso que es ver al pequeño realizado, siendo lo que sea lo que haga?

¿Delicada? Mejor decidida. ¿Presumida? Mejor positiva. ¿Dulce? Mejor valiente, audaz o activa. Nuestro deber es animar a cada niña/o a ser lo que le nazca, sin condicionarlo ni juzgarlo por ello.

Llamamos <<prejuicio>> al juicio que hacemos sobre una cosa de forma anticipada. Es decir, aquello que como consecuencia de lo que la sociedad aguarda de nosotros, esperamos sin darnos cuenta de lo muy cerrada que tenemos la mente. Desde aquí les digo, ¡Mentes cerradas, abrid vuestras puertas!


Y es que los prejuicios están únicamente en nuestras cabezas y es sólo responsabilidad de cada uno diversificar aquello que uno cree creer; o lo que es lo mismo, evolucionar.

Creo más importante inculcar valores como el respeto, la humildad o la bondad; ante la inmensa tontería del chico fuerte y la chica refinada. Educar tanto a niños como niñas para que crezcan libres, fuertes y honestos. Éstos serán los individuos que en un futuro dejen huella, con su autenticidad y energía.

Nos hace falta reflexionar ante muchos temas, quitarnos prejuicios inútiles de encima y empezar a avanzar hacia un mundo más humano. Sólo así veremos niñas/os crecer felices y con un espíritu libre, cosa que mucha gente parece haber relegado.


<<Hablamos de niñas y niños,
sin olvidar que primero son personas.>>