Que perquè escric?

Escric per necessitat. Per gust. Per addició.

Escric perquè sinó no seria jo, perquè forma part de mi.
Perquè cos i ànima m'ho demanen.

Perquè escribint acaricio el cel, i trepitjo fort el terra a la vegada.
Perquè el cor se m'accelera, les pupil·les se'm dilaten i el pols se'm dispara.
Perquè el sentit de l'escolta m'ho reclama.
Perquè sento el que faig i crec en el que parlo;
perquè escric mentre visc, i només visc mentrestant.

Perquè tanco els ulls, quelcom m'invadeix i no vull tornar.
M'agrada el món on em transporto.
I sovint hi necessito retornar.

Escric perquè aquí el món es podreix, es jerarquitza, s'etiqueta, es ven, es compra.
I es consumeix.
Escric i se m'obra un finestral, pura llibertat.
Perquè no hi ha lloc per a judicis prematurs o etiquetes vanes.

Parlo d'un món heterogeni, desigual, especial.
Alteracions il·lusòries que t'omplen de vida, que t'arranquen somriures.
El meu interior implora sensacions, percepcions, impressions...
on només escribint arribo.

Escric perquè necessito sentir les paraules, no llegir-les.
Perquè no he trobat encara un impacte més plaent,

però tampoc vull descobrir-lo.